Sense vida...

La indignació rondava la meva ment
no podia ni volia oblidar-ho.
Odiava el món
la hipocresia i la vanitat de personatges foscos.
Alterada la sang
el meu cor metrallava el meu pit.
Aquest dia et vaig matar,
vaig matar la meva vida
i la de tots els que em van estimar.
La meva mirada buida
va obrir un ferida
que mai va mirar.
Quanta ira acumulada.
T'odio! 
T'odio!
Vas enfonsar la teva frustració en el meu cos.
No recordo el so
ni les teves mans.
El teu olor
em persegueix
nauseabund
fastigosament repugnant.
Sabràs mai del meu dolor.

Vés a l'infern
vés!
És negre nit
i els plaers tenen gust de fel
no dormo
ni dormiré
fins que devori el teu record.
Et vas creuar en la meva vida 
com violador 
sent assassí ....