Amb la mirada a l'infinit sent el cor i el pensament.
En pau reposa el gladiador, suat i vençut.
La sang brolla per la ferida ja sense aturador.
Sap perfectament que és mort.
Respira pausat i plora llàgrimes, d'home dur i pell esquinçada.
Tanca els ulls i tot enfosqueix, mentre diu adéu a l'estimada.
Reposa guerrer, reposa, que un altre vida potser t'espera...
Era aprop teu.
La respiració entretallada es barrejava amb la meva i ballava danses mil·lenàries, sensuals i sexuals.
Amor i més...
Em van vindre ganes de plorar.
Algun dia podríem deixar de compartir aquests moments?
La vida no era fàcil. Nosaltres tampoc ho érem. Les diverses circumstàncies podien fer que aquest moment quedes en un oblit clarament dolorós.
Podríem seguir com si res no hagués passat?
Agafar-nos d'altres mans com si el tacte fos semblan?
Segurament si...
-L'oblidaras
-El temps tot ho cura
-No era per a tu
Diràn...
Em van vindre ganes de plorar...
