Font Vella

La font de la vida eterna era en un bosc de branques màgiques i bruixes de la llum i la foscor. Pins i alzines i arbres de fulla caduca, com el roure i l’avellaner, ens feien companyia. Era tard i l'humit terreny ens feia relliscar una vegada i un altre. Animals salvatges ens vigilaven, més per por, qué per fer-nos mal. El silenci i la foscor ja ens envoltaven i les mirades encreuades eran de clara preocupació. La possible pèrdua, el fred i la manca d'experiència ens accelerava el cor. En un instant les mans és van entrellaçar i les pells esborronades van donar pas a la visió d'una petita font que dormia sota una escala envellida i tenebrosa. Vam veure plegats i una escalfor i ànim renovat ens va dur a casa, sans i estalvi. La puressa de la cristalina aigua no ens durà, segurament, a la vida eterna, però allò d'estar amb qui desitges és, ni més ni menys, que el petit rajoli del nostre i senzill destí...

Carol

A vegades la foscor és de vidre trencat i fa mal, molt de mal. D'un instant a un altre, la vida ens posa difícils entrebancs que podem enfrontar a cegues i envoltats d'incerteses. Aquesta que amb tu s'esvaeix fent valents els actes de covardia. Que d'un sol somriure veigi colors i no grisos. De fred hivern a escalfor estiuenca. A través dels estels en negre nit, la pell va sentir l'eterna puresa i cristalina veritat. És l'amor que comptava! Una escletxa de dolor pot obrir-se en qualsevol moment i milers de bocins escampats tornaran al no res. Ara, pacientment, s'uniran tots i cada un d'ells fins un nosaltres, fins un tot que donarà forma, delicadament, a la nostra ànima. El fil prim d'una vida a vegades dura, esdevindrà acer indestructible amb les mans entrellaçades dels cors de qui s'estimen. El destí pot ser cruel, però ja no tinc por. Si vens, aquí ens trobaràs, dempeus i mai agenollats.

Per a tu, amb qui comparteixo vida i tan estimo...