Gladiador

 Amb la mirada a l'infinit sent el cor i el pensament.

En pau reposa el gladiador, suat i vençut.

La sang brolla per la ferida ja sense aturador.

Sap perfectament que és mort.

Respira pausat i plora llàgrimes, d'home dur i pell esquinçada.

Tanca els ulls i tot enfosqueix, mentre diu adéu a l'estimada.

Reposa guerrer, reposa, que un altre vida potser t'espera...

Aprop...

 Era aprop teu. 

La respiració entretallada es barrejava amb la meva i ballava  danses mil·lenàries, sensuals i sexuals.

Amor i més...

Em van vindre ganes de plorar.

Algun dia podríem deixar de compartir aquests moments?

La vida no era fàcil. Nosaltres tampoc ho érem. Les diverses circumstàncies podien fer que aquest moment quedes en un oblit clarament dolorós. 

Podríem seguir com si res no hagués passat? 

Agafar-nos d'altres mans com si el tacte fos semblan?

Segurament si...

-L'oblidaras 

-El temps tot ho cura

-No era per a tu

Diràn...

Em van vindre ganes de plorar...

Túnel

 Havíem començat això junts.

Ens arrastravabem per un túnel cada vegada més estret.
Ella davant i jo endarrere.
A causa del meu tamany i pes, era com una eruga i per moments semblava que em quedaria atrapat. Sense poder anar en lloc. Com en un fred taüt de pedra.
Vaig cridar-la amb el poc aire que em quedava els pulmons. -Esperem si us plau!
Ella va mirar-me amb cara de em sap greu però tu has volgut entrar, tu n'hauràs de sortir.
En aquell moment, les poques forçes que tenia van disminuir del tot.
Sol volia un ànim! Una carícia, un se el que estàs passant i no et deixaré sol.
Va seguir i cada vegada era més lluny i ja no notava la seva escalfor.
Vaig sentir tristor, ràbia i, finalment, impotència.
Estava sol en plena foscor. Era cert que no era la millor companyia però no podia imaginar que m'ha abandonaria en aquell moment.
Amb molt d'esforç i quasi sense aire vaig arribar a veure un punt de llum. Quedava no res -Em vaig dir per donar-me ànims.
Si, ho vaig aconseguir. Ella seia en una pedra de grans dimensions.- Com sempre estava preciosa.
Vaig sortir. Uns estiraments musculars i tornava a ser una mica qui era.
Tenia que seguir. -Em va dir ella.
La vaig mirar mentre una llàgrima relliscava lentament per la meva galta.
Dret, vaig seguir caminant tot adolorit.
Ja sol, ja plenament conscient de la falsedat del seu amor...

Ojalá

 Ojalá las almas no dependan de nuestro cuerpo. 

Ojalá nuestros sentimientos pervivan para siempre en el recuerdo.
Ojalá quien hoy sufre entre lágrimas encuentre el consuelo del abrazo.
Ojala tu eternidad este rodeada de belleza.
Ojalá entre gotas saladas tu sonrisa permanezca tatuada en la piel de quien compartió contigo esos instantes.
Ojalá puedas ver y sentir amor en el siempre.
Ojalá mi luna y mi sol,  sean tu luna y tu sol.

Ojalá las almas no dependan de nuestro cuerpo.
Ojalá,
ojalá...

Al menys...

 

L'amor és el remei a tots els mals.

Al menys els meus...

Una mirada i un somriure múrri.

Al menys els teus...

Uns dits entrellaçats i la pell alterada.

Al menys els nostres...

Al menys...

Sinceramente

 Decidí vivir

viviendo

Decidí amar

amando

Sincera y absolutamente

La Rosa

 La suor rellisca sinuosa 

pels cosos trencats

De Rosa bonica

plena d'espines i fragilitat

S'altera la pell i el cor s'accelera

pel desig i la nuesa prohibits

Sang que brolla ben vermella

del nostre pit

Agafa fort aquesta branqueta

d'espines entre els dits

Si demà preciosa

ets la Rosa del meu jardí