Havia perdut les
sabates; va rebuscar entre el desordre de l'habitació i per primera vegada va
sentir el fred terra, húmit i enrajolat. Va obrir la vella persiana, que va
grinyolar agreujada, i la llum es va fer immensa. L'olor del migdia primaveral
va desallotjar el ranci i tancat company de pis. L'horitzó es dibuixava
perfectament en la llunyania desunint, lleument, cel i mar. Podia escoltar
el salt alegre dels dofins, la poderosa respiració de les balenes i, fins i tot,
el sigil·lós moviment dels crancs. Les preocupacions proximals es van esvair
embolicades en colors càlids i sincers. En la ment sonava una cançó que l'acompanyava en cada lleuger moviment. La segona ment per fi era escoltada. Mentre,
seguia descalç...
