La brillantor en els seus ulls. Nens i Nenes...

No hi ha res com els nens. En ells resideix la veritable essència de l'home. Ells viuen en l'aquí i l'ara. Els somnis i realitat es confonen, alimentant emocions que els adults deixem de banda pel pragmatisme programat. Puc mirar durant hores a un nen jugant, veient dibuixos i/o intentant nous reptes. El seu visionat alimenta el meu esperit i m'allunya del pessimisme, alhora que aconsegueix mitjançant el reflex dels seus ulls, retornar-me la curiositat, l'alegria i l'espontaneïtat més bella. Als nens, al meu entendre, cal tractar-los com delicats objectes de col·leccionista, respectant la seva essència i aprendre d'ells. Són valents, molt valents, covards o molt covards, decidits o gens decidits, alegres o tristíssims, però són. Reflexionem abans de pagar les nostres frustracions d'adults, en molts casos afavorides per una idea de falsa superioritat, i aprenguem dels extrems del cicle de la vida; nens i ancians són veritables savis, propers a l'OASI i allunyats del desert de la hipocresia i la maldat. No convertim nens en adults en miniatura, siguem nens de tant en tant i admirem un món en què la il·lusió s'imposa a la raó, la curiositat a la indiferència, l'amor incondicional a l'amor interessat i rutinari. En definitiva, passi el que passi, no oblidem que alguna vegada la nostra percepció primigènia va ser la d'un nen. Encara avui, sol amagar-se dins nostre, amb les seves pors, reptes, somnis i il·lusions ...

ROSA, ROSAE, ROSARUM

Se ilumina el sol en tu presencia

y las nubes se retiran derrotadas. 

Cabalgando entre sueños irreales y atemporales,

me pregunto sí

alguna vez

las palabras se ajustaron a tu belleza. 

A la defensiva permaneces 

rasgando pieles enamoradas. 

Miras altiva y egoísta 

desde el campo donde la naturaleza construye. 

Arquitectos genéticos te modifican y producen en formato industrial

no saben que solo existe una 

de original. 

El dragón enrojeció tus alas de rojo

y compuso partituras valientes y profundas. 

Hoy espero

contigo en la mano 

mientras se derrama una diminuta gota de sangre que lentamente se desliza por entre mis dedos

y cae en silencio

en fértil suelo

liberando mi alma de la pesada y fría espada que de nada sirve ante tu fresco aroma. 

Ese que los amantes no dejan escapar. 

Ese que se marchita

si lo dejas de regar...

L'alquimista de l'amor

La flama encesa es cola

entre llençols que de l'amor entenen

i es perd entre carícies

que sospiren aires 

més enllà d'horitzons oceànics.

Cerca l'alquimista 

el plaer efímer i ocult del boig estimar 

que en nits fosques on impera el silenci i es fa amo el pensament 

només aconsegueix 

quan es deixa emportar. 

Transforma la substància salada 

producte de moviments compassats 

en crits 

que es dilueixen en aire i són fortament retinguts i memoritzats 

en formules no escrites de mans abraçades.

La química

que va acabar amb la pedra filosofal i oblidar el foc mil·lenari 

resideix ara

en cors de flames enceses que es colen 

entre els llençols que de l'amor entenen 

i es perden entre carícies 

que sospiren aires

més enllà d'horitzons oceànics...

Diosa

De presión 

y vida cansada

salvaste mi alma de emoción

prestada.

Del hielo me auxiliaste

oh! constructora de soles y ocasos

que derretiste

el fuego de mis infiernos.

Viento del sur

Que me alimentó de la nada.

Supe del dolor

y del vacío

como boya en mar crispada.

Ruge el león en la sabana.

De entorno aterrador

escapamos

silenciosos, al alba.

Unidos contando el tiempo 

de reloj sin arena.

Diosa constructora te amo

Y sin dudarlo, te entrego mi alma.

Primavera

Darrere dels teus ulls s'amaga una ment optimista que viu aliena a la derrota. 

Una ànima de pocs laments que va deixar d'arrossegar-se pel fang etern.

Estimes i et deixes estimar a través de sentits desconeguts. 

Inalterable al pas efímer del temps, 

somies en apropar les teves mans a silencis acariciats, 

eriçar mitjançant murmuris a l'orella i acompanyar l'èxtasi en aigua salada vessada entre solcs somrients.

El líquid abocat, 

en terra estèril i àrida, 

abonarà una nova primavera on els pous secs i d'olor putrefacte, 

s'ompliran de vida i mil fragàncies que podré contemplar, 

com en un mirall, 

davant dels teus ulls, 

ara si, 

plenament enamorats.