Retrobament de l'amor perdut

El cel lliure de mocadors blancs.

Clar

i diàfan.

El reflex d'un avió 

que travessa les teulades.

Estimada flor rebel 

escapolida d'un test.

Rellotges Dalinians

de temps 

i ànimes nues

 que parlant d'amor

i d'àngels i dimonis.

De tempestes i calma.

De nits sense dormir.

De dormir sense nits.

Des de la finestra 

el mar infinit.

Des del cor

batecs sincronitzats.

Vaig saber oblidar

quan una ràfega de vent es va emportar la teva imatge.

Llàgrimes salades 

entre els meus llavis.

Retrobament

 en cel lliure

de mocadors blancs.

Clar

i diàfan...

Llavis

Llavis que xiuxiuegen

què besen

què s'organitzen per pronunciar sons

què acaricien pells tremoloses

què somriuen i s'enfaden

què busquen aliment

què es consumeixen

què reposen i somien

què donen i reben plaer

què s'esquincen

què van néixer enfrontats

què moren units i cansats ...

Desesperació reversible

Una tira de banderoles i garlandes creua el carrer i parteix en dos el furiós aire de la Ciutat. El seu so s'assembla l'esbufec d'un bou enrabiat. Sol pel carrer, passejo sense destinació. Pensaments cansats, s'infiltren en el meu cap com dards de verí mortal. Sóc com la revetlla que ja va passar, com l'historiador sense història. Un trobador de somnis incomplets que pacte la derrota amb el diable. Una trist fanal solitari embolicat en orins de gos. La desolació del mariner que creu albirar terra i després de diverses milles segueix dins el vaixell. L'olor és nauseabunda, segurament, fruit d'alguna cosa que es remou en la petroquímica propera. Dono un cop de peu a una ampolla que va deixar de ser útil, tirada i buida, espera la seva destrucció. 

Una Noi passa pel meu costat i em somriu, em pregunta si estic bé. Uns ulls plens de vida i d'il·lusió que brillen en la negra nit com estrelles distants de mons remots. Unes mans petites que arrosseguen un gosset inquiet. La tira de banderoles i garlandes es trenca en mil trossos, i el noi es manté observant malgrat el vent huracanat que bufa com mai. Ferm i orgullós, segueix somrient. Li torno el somriure i li dono les gràcies ...