martes, 2 de septiembre de 2014

Llum d'amor

En llocs d'ombra, 
de negra foscor.

Un fil de llum blanca s'esmicola i ens protegeix.


Riu l'ésser a la vora del llit
i tremola un nen innocent.

El petit agafa fort
l’osset de peluix.
La pell s'estremeix
i llàgrimes furioses
pronostiquen el despertar.

Torna una i altra vegada, 
mil formes i mil pors 
són les disfresses.

L'ésser incansable, 
d'urpes de foc i olor de putrefacció, 
sempre alerta quan la nit s'acosta.

Espera quan la mort ens visita
 i roba l'últim alè de vida.

Un fil de llum blanca s'esmicola en llocs d'ombra i foscor.

L'ésser invisible
de por s'alimenta.

L'ésser invisible 
mor si la llum és amor ...

lunes, 1 de septiembre de 2014

Creus de vida

Un banc d'un passeig en una ciutat qualsevol.
Tres velles.
Una parella jove.
Elles parlen animadament.
Ells es mengen a petons.

Arbres mil.lenaris donen ombra als esdeveniments.
Un vent sobtat alleugereix el sopor estiuenc.
Una tassa de cafè ja assaborit i un llibre.
Jo.
Un gos que es grata.
Un gat que s'amaga de les mirades dels no gats.
Un cotxe potent rugeix com un lleó engabiat.
Un nen plora i els seus pares deleguen en altres la seva funció.
Uns coloms, aixequen les ales refredant cossos plens de plomes i paràsits.
Aire transparent aquós i pesat, de color vermell volcà.
Olor a menjar acabat de menjar.
 
El temps mor lentament i es cola per les escletxes del clavegueram.
Les velles s'aixequen ajudant-se entre elles.
La dansa adolescent trenca la presa hormonal.
S'ignoren
no existeixen.
Un encreuament de camins diferents.

Cèl · lules joves i velles, instants construïts i destruïts; soledat i vellesa, amor i passió, olor i menjar, cultura, fred, indiferència, unió, vida, molèstia, potència, ...
Per què el sol viu gràcies a explosions recurrents i reiterades?
Per què la lluna és una vella adolescent amb grans?
Per què a les tres hores ja no queden adolescents ni velles ni cotxes ni gats ni ales amb colom?

On és el café?

I el llibre?
I jo?