No podem
tornar enrera...
Mes enllà de les muntanyes,
on tot queda lluny del nostre abast,
veiem la desesperança reflectida, i la
foscor de l’anima nua.
S’omplen de llàgrimes els tolls,
abans secs, avui plens de ràbia.
Ja no respiren els arbres,
i les flors es marciran.
No podem
tornar enrera,
per dir-nos adéu,
per dir-te que t’estimem.
Estàs on
el teu cor somiava, i nosaltres no entenem,
mes enllà de les muntanyes
la teva anima ens somriu,
eterna,
viu...
No hay comentarios:
Publicar un comentario