Sinceramente

 Decidí vivir

viviendo

Decidí amar

amando

Sincera y absolutamente

La Rosa

 La suor rellisca sinuosa 

pels cosos trencats

De Rosa bonica

plena d'espines i fragilitat

S'altera la pell i el cor s'accelera

pel desig i la nuesa prohibits

Sang que brolla ben vermella

del nostre pit

Agafa fort aquesta branqueta

d'espines entre els dits

Si demà preciosa

ets la Rosa del meu jardí

Raons de l'ànima

 La llàgrima era de tristesa infinita. L'estimava, sí. Ell no. Mai hauria dit que enfonsada com estava la fosca i tenebrosa nit fos refugi i el plor desconsolat, l'anima del seu amor.