Cometa en el silenci i la foscor de l’amor...

Cel ple d’estels i una mirada desorientada.

Per què son puntets brillants els estels?

Ciutat de silencis, venes i arteries que irrigant vides i destins incerts.

Llums groguenques i esmorteïdes que amagant gent invisible.

Formiguers i formigues obedients que dormen en la foscor.

Vidres trencats de trencaclosques impossible.

Un camió de brossa enlaire un contenidor de desfetes humanes.

Un cotxe derrapa les seves frustracions diàries.

Un lladrucs en la distància i crits de gust en la foscor.

Un atracament i un mort.

Toll de sang i sirenes.

Finestres obertes i mirades xafarderes.

Propietàries que baixen persianes.

Un dolor insuportable i unes parpelles que volent tancar-se.

La pluja mulla l’esperança urgent de trobar-te.

Vull olorar-te per última vegada.

Assaborir l’instant del primer petó i abraçar el teu cos.

Amor meu, per què son puntets brillants els estels?

Paraules...

Només paraules ensamblades per fils invisibles, síl · labes que xiuxiuegen i s'estremeixen en els teus llavis.

S'esvaeix l'alè mentre llangueix l'última d'elles.

Melodia que vibra de caixa de música i ballarina que dóna voltes sense remei. Volteja i volteja, gràcies a corda infinita.

Fum de cigarreta que flirteja al so del ventilador que foragita aires pesats i estiuencs.

Chopen i el seu nocturn segueixen dansant,  satisfent de fragàncies romàntiques l'estada.

Tango de llavi inferior i superior que tradueixen sentiments d'elaborades emocions.

Veu de deessa i esperit indomable de país remot i multicolor.

Cigne blanc, recull amb les seves ales lletres negres perdudes en la teva ànima.

Aquestes, ja paraules, que van ser la meva balada.

Encara es commou el cor quan recordo la seva articulació.

Vents eteris de fràgil vidre ...

Només paraules que en la teva boca seran eternes ...

Paraules, més que paraules…

Maleducat...

Una pell com la d'altres.
Somnis i il·lusions d'un nen innocent.
Una mare i un pare que el renyen.
Una mare i un pare que discuteixen.
Por fosca d'emocions negatives que trenquen un cor pur.
Terra que tremola una música estrident.
Espant indiferent entre la gent; no va amb nosaltres!
Augmenten els crits, els cops, les onades violentes de ments malaltes.
Ulls nets de cristall infantil,  enterbolits per llàgrimes de desesperació.
Segueixen amb pas ferm i mirada rabiosa els pares.
El cor del infant batega fort, no entén el dialecte adult d'odi i rancúnia.
El temps passa per tots.
I tots passen pel costat d'un nen com un altre.
Ha crescut i el renyen; somriu indiferent.
Veus de to alt no el commouen.
Camina brut; ja normalitzat.
Sabates desgastades i forats als mitjons.
Pares prims que borden intoxicats.
Civilització egoista que aparta la vista.
Merda amb merda.
Aigua de font calenta i depurada.
Aigua mineral de nens amb més sort.
Ferida oberta en un tiroteig. La sang brolla com autobús sense parades.
Gent que corre i mira des de lluny.
Una navalla a la butxaca i cinc euros.
Una foto descolorida de família disfuncional.
Un policia parla amb un altre: “malparit, era un malparit”.
Una pell de jove ja morta, pàl·lida, esquitxada d'escopinades invisibles;
semblant a la d'altres...

Teràpia de xoc

Papallones voletegen al nostre voltant 

Obrint un capítol que va néixer amb dolor ... 

La roba llisca lentament unint en la seva caiguda els llavis. 

Abraçada interminable de cors trencats. 

Les meves mans perfilen el teu cos. Envaeixen espais i tanquen ferides. 

S'alimenta la flama incombustible, i la vergonya perd la seva enèsima batalla. 

El temps s'esvaeix, i els dits són fràgils plomes que acaricien les hores. 

Els cossos componen un retrat sense marc, sense luxe, de pur plaer. 

Es deslliguen passions amagades, nuant antics desamors. 

Dono corda al mecanisme emocional, que em torna a la

joventut. 

Les neurones dominades i subjugades per l'amor. 

El fred gel és aigua en ebullició. 

El compositor acaba la partitura sense instruments ni escenari. 

Quadre pintat en absència de pinzell. 

L'escriptor extravia el paper i l'arrel quadrada és ara rodona, circular i única. 

Una llàgrima compartida, 

que és teva i és meva ... 

Papallones voletegen al nostre voltant 

i tanquem els ulls ja sense por ...