Despertar....

Sempre mirava la nena, com els grans se les arreglaven

volia ser com ells, tenir cotxe i responsabilitats.

Aquell infant, innocent

somiava llocs inabastables,

universos de color rosa.

El moment desitjat va esdevenir

i la filla,

ja mare,

recorda quan era petita, sense vehicle ni responsabilitats...

llocs inabastables de color rosa...

...tot protegint la seva canalla, tant de dia com de nit:

Sou menuts i us estimo.

Sou els meus fills.

No vull una altre vida, sense

la vostra il·lusió.

Els deia, mentre conduïa, camí d’escola

responsable com era, ho sentia de debò.

     Ja desperta, una veu dolça, parar el silenci;

afanyat estimada,

somiadora del meu cor.

Que fem tard.

Espavilada, per fi;

si mare, però, ja, si...

...i perquè?