Corria pels camps surant entre roselles,
campanetes, geranis, margarides, pensaments i roses.
Lliure i feliç.
En altres temps va ser hoste en pensions de
baixa estopa. Envoltat de mirades desafiants i guardians inhumans, sempre va
creure en alguna cosa més enllà del seu petit habitacle.
Dies grisos i solitud el van acompanyar cada
matinada i cada vespre. Alguna cosa el separava d’altres animals i silenciava
lladrucs desesperats.
Un any sencer. Sí, un any sencer.
Com el unicorn es sentia diferent i únic. Fet
de somnis mitològics.
Li agradava la gent i els gats. Sobretot els
negres amb pinta de segrestador silenciós. En altres temps es servia d'ells per
buscar-se la vida. De bar en bar i de contenidor en contenidor.
Pensava en abelles, óssos i lleons. Jugava amb
piranyes i recorria en canoa l’Amazones. Les girafes el saludaven inclinat
lleument el llarg coll. Els lleons rugien menys quan ell estava, i els micos
l'alimentaven i molestaven a parts iguals.
La realitat feia mala olor, les altes reixes esgarrapavan la imatge de fora del seu petit món.
Va escapar, sense mirar enrere... Sense por.
Tot a una carta. Li va sortir bé.
Va ser perseguit i patir fam.
Veure la mort
reflectida a les botes d'aquell “gilipolles”.
Les nostres mirades van entrecreuar-se.
Corre amic!
Salta la tanca!
Estic aquí, anirem lluny entre roselles,
campanetes, geranis, margarides, pensaments i roses.
Lliures i feliços.
