Realitat o Somni

Realitat o somni?

Dins meu, una veu em deia que no era possible però vaig saltar fort, sense dubtar ni un segon, d'estrella a estrella i de asteroide en asteroide. El camí en espiral em va portar per planetes que havia vist en fotos de llibres de text i que, evidentment, eren millors al natural, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó.

Al centre del "camí de llet", un micro forat negre va estar a punt d'acabar prematurament amb les meves aventures, per sort una ràfega de vent estel·lar em va ajudar en última instància. Fins i tot em vaig atrevir a sortir de la via làctia i endinsar-me en la galàxia el·líptica nana de sagitari que, per desgràcia, estava sent absorbida per la nostra com una aspiradora gegant fa amb una engruna de pa.

A la lluna em vaig entretenir jugant a futbol amb roques gairebé esfèriques. Passejant per esquerdes enormes vaig trobar la bandera americana o el que quedava d'ella. La terra era preciosa i al contemplar-la un sentiment de nostàlgia em va envair.

Per això vaig tornar!

Sé amb certesa que Hera, va donar origen a la Via Làctia. La seva llet es va vessar quan va retirar el seu pit de forma sobtada a Heracles, fill bastard de Zeus amb la mortal Alcmena. També sé, del cert, que de petit viatjava lliure per l'espai.

Per això!

Em fa falta l'espai.