La brillantor en els seus ulls. Nens i Nenes...

No hi ha res com els nens. En ells resideix la veritable essència de l'home. Ells viuen en l'aquí i l'ara. Els somnis i realitat es confonen, alimentant emocions que els adults deixem de banda pel pragmatisme programat. Puc mirar durant hores a un nen jugant, veient dibuixos i/o intentant nous reptes. El seu visionat alimenta el meu esperit i m'allunya del pessimisme, alhora que aconsegueix mitjançant el reflex dels seus ulls, retornar-me la curiositat, l'alegria i l'espontaneïtat més bella. Als nens, al meu entendre, cal tractar-los com delicats objectes de col·leccionista, respectant la seva essència i aprendre d'ells. Són valents, molt valents, covards o molt covards, decidits o gens decidits, alegres o tristíssims, però són. Reflexionem abans de pagar les nostres frustracions d'adults, en molts casos afavorides per una idea de falsa superioritat, i aprenguem dels extrems del cicle de la vida; nens i ancians són veritables savis, propers a l'OASI i allunyats del desert de la hipocresia i la maldat. No convertim nens en adults en miniatura, siguem nens de tant en tant i admirem un món en què la il·lusió s'imposa a la raó, la curiositat a la indiferència, l'amor incondicional a l'amor interessat i rutinari. En definitiva, passi el que passi, no oblidem que alguna vegada la nostra percepció primigènia va ser la d'un nen. Encara avui, sol amagar-se dins nostre, amb les seves pors, reptes, somnis i il·lusions ...