La flama encesa es cola
entre llençols que de l'amor entenen
i es perd entre carícies
que sospiren aires
més enllà d'horitzons oceànics.
Cerca l'alquimista
el plaer efímer i ocult del boig estimar
que en nits fosques on impera el silenci i es fa amo el pensament
només aconsegueix
quan es deixa emportar.
Transforma la substància salada
producte de moviments compassats
en crits
que es dilueixen en aire i són fortament retinguts i memoritzats
en formules no escrites de mans abraçades.
La química
que va acabar amb la pedra filosofal i oblidar el foc mil·lenari
resideix ara
en cors de flames enceses que es colen
entre els llençols que de l'amor entenen
i es perden entre carícies
que sospiren aires
més enllà d'horitzons oceànics...
No hay comentarios:
Publicar un comentario