Primavera

Darrere dels teus ulls s'amaga una ment optimista que viu aliena a la derrota. 

Una ànima de pocs laments que va deixar d'arrossegar-se pel fang etern.

Estimes i et deixes estimar a través de sentits desconeguts. 

Inalterable al pas efímer del temps, 

somies en apropar les teves mans a silencis acariciats, 

eriçar mitjançant murmuris a l'orella i acompanyar l'èxtasi en aigua salada vessada entre solcs somrients.

El líquid abocat, 

en terra estèril i àrida, 

abonarà una nova primavera on els pous secs i d'olor putrefacte, 

s'ompliran de vida i mil fragàncies que podré contemplar, 

com en un mirall, 

davant dels teus ulls, 

ara si, 

plenament enamorats.