Humans?

Anava pensant en el món emocional, el qual sempre em va semblar el veritable món real, quan una baralla salvatge entre nens em va interrompre en les meves elaborades disquisicions i, gairebé sense pensar, els vaig deixar anar, -no podeu posar una mica de sentit comú-.

Un dels nens, embolicat en ràbia, va dir-me, "m'ha insultat". Tractant de ser just vaig parlar-li des del meu pedestal; hem de respectar-nos els uns als altres, així no es solucionen els problemes! Al que el nen, amb una mirada injectada en sang, em va respondre, "i com ho faig això?". La teva força pot imposar-se, està clar, però sempre serà limitada. Creus que l'univers et pertany? Doncs no! Ets simplement un petit gra de pols enmig d'ell. Si escoltes les teves emocions probablement et sentiràs identificat amb altres nens i amb el temps seràs millor humà. En aquell moment van aparèixer els pares dels nens i van començar una batalla campal. El nen em va mirar amb desdeny i va afirmar rotund, "què inhumans són els meus pares".