Viatger sense destí

Unes vies i un tren que es mou

una pluja que rellisca empesa per la seva velocitat.

La malenconia m'aborda mentre el meu cos s'allunya del punt inicial. 

Olors barrejats i seients envellits

que ocupen veus pròximes i distants.

M'allunyo de tu

ciutat que em va veure néixer. 

M'allunyo de tu i de l'amor.

Estació rere estació

veig l'infinit d'un destí incert.

Estació rere estació

veig passar el inclement temps. 

Dormo sense somiar 

mentre es reflecteix el sol.

Un nou sol...