El grumet...

Un cor amb quatre habitacions

Silencis que precedeixen el moment de la contracció, i són diferents en cadascuna d'elles

Brolla la sang que reparteix l'aire

Brolla la sang que empeny el veler cap a mars desconeguts

Batega entre aires tempestuosos i habita entre aigua salada que, de vegades, el fan plorar. 

Em resisteixo a l'oblit del temps, i guaito l'horitzó a la recerca del teu bot

Sí! Aquell que vam compartir en sincronia, i aquell en que els rems, van deixar de remar

Nous bots i esperances solquen els oceans, erràtics i sense rumb, busquen a qui estimar

Un cor descompassat, que crida sons polifònics i s'ofega en aigües desconegudes

Un cor amb quatre habitacions, i ànima de grumet extraviat

Veles llatines, i vents de cor cansat

que, tot i així, no deix de navegar