El cel lliure de
mocadors blancs.
Clar
i diàfan.
El reflex d'un avió
que
travessa les teulades.
Estimada flor rebel
escapolida
d'un test.
Rellotges Dalinians
de temps
i ànimes
nues
que parlant d'amor
i d'àngels i
dimonis.
De tempestes i
calma.
De nits sense dormir.
De dormir sense
nits.
Des de la
finestra
el mar infinit.
Des del cor
batecs
sincronitzats.
Vaig saber
oblidar
quan una ràfega
de vent es va emportar la teva imatge.
Llàgrimes salades
entre els meus llavis.
Retrobament
en cel lliure
de mocadors
blancs.
Clar
i diàfan...
No hay comentarios:
Publicar un comentario