Una tira de banderoles i garlandes creua el carrer i parteix en dos el
furiós aire de la Ciutat. El seu so s'assembla l'esbufec d'un bou enrabiat. Sol
pel carrer, passejo sense destinació. Pensaments cansats, s'infiltren en el meu
cap com dards de verí mortal. Sóc com la revetlla que ja va passar, com
l'historiador sense història. Un trobador de somnis incomplets que pacte la
derrota amb el diable. Una trist fanal solitari embolicat en orins de gos. La
desolació del mariner que creu albirar terra i després de diverses milles
segueix dins el vaixell. L'olor és nauseabunda, segurament, fruit d'alguna cosa
que es remou en la petroquímica propera. Dono un cop de peu a una ampolla que
va deixar de ser útil, tirada i buida, espera la seva destrucció.
Una Noi passa
pel meu costat i em somriu, em pregunta si estic bé. Uns ulls plens de vida i
d'il·lusió que brillen en la negra nit com estrelles distants de mons remots.
Unes mans petites que arrosseguen un gosset inquiet. La tira de banderoles i
garlandes es trenca en mil trossos, i el noi es manté observant malgrat el
vent huracanat que bufa com mai. Ferm i orgullós, segueix somrient. Li torno el
somriure i li dono les gràcies ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario