Carol

A vegades la foscor és de vidre trencat i fa mal, molt de mal. D'un instant a un altre, la vida ens posa difícils entrebancs que podem enfrontar a cegues i envoltats d'incerteses. Aquesta que amb tu s'esvaeix fent valents els actes de covardia. Que d'un sol somriure veigi colors i no grisos. De fred hivern a escalfor estiuenca. A través dels estels en negre nit, la pell va sentir l'eterna puresa i cristalina veritat. És l'amor que comptava! Una escletxa de dolor pot obrir-se en qualsevol moment i milers de bocins escampats tornaran al no res. Ara, pacientment, s'uniran tots i cada un d'ells fins un nosaltres, fins un tot que donarà forma, delicadament, a la nostra ànima. El fil prim d'una vida a vegades dura, esdevindrà acer indestructible amb les mans entrellaçades dels cors de qui s'estimen. El destí pot ser cruel, però ja no tinc por. Si vens, aquí ens trobaràs, dempeus i mai agenollats.

Per a tu, amb qui comparteixo vida i tan estimo...