Petites gotes de suor s'escorrien pels solcs excavats pel temps. Mai havia estat conscient dels sons de l'interior del seu cos. Ara els sentia amb inusual claredat. En el passat s'ocupava de traduir els nombrosos estímuls que li arribaven amb la determinació del que sap que no pot prescindir de les seves ferides, ni de les seves mels. Abraçat a un futur incert va aprendre a valorar petites sensacions, riures, llàgrimes i por.
La ciutat i els seus habitants, el plàstic dels embolcalls eterns, substituït per l'aire que omplia els seus pulmons, el transcórrer de la sang per les seves venes i artèries, el tacte d'una mà sobre la seva pell i l'electricitat estàtica generada en un canvi de roba ja no eren esbiaixats. Les marees internes van començar a ser conegudes alhora que els estats emocionals s'equilibraven entre edificis de diferent altura, el despertar a un món nou, contrastava amb un passat excèntric poc interessat en les seves necessitats reals. Un petit gest, una carícia tenien poc a veure amb la macroeconomia, i el sol amb la seva barba de núvols li generaven sensacions que gens compartien amb el seu BMV d'alta gama. En les seves relacions íntimes ja no pensava en el final, sinó en el traqueteig d'un tren que descobreix al viatger un món proper i alhora inexplorat. La funció per si mateixa havia deixat d'interessar-li. Els processos entre bambalines, la puresa, la sinceritat i la naturalesa interna ocupen ara els seus pensaments i allunyen d'ell tant el passat com l'esdevenir. El present i els seus imperceptibles i sensuals moviments es van obrir pas entre el fullatge d'arbres que, anteriorment, distorsionaran la seva visió. La pau havia obert una escletxa en la muralla del cor…
No hay comentarios:
Publicar un comentario