Un banc d'un
passeig en una ciutat qualsevol.
Tres velles.
Una parella jove.
Elles parlen
animadament.
Ells es mengen a
petons.
Arbres
mil.lenaris donen ombra als esdeveniments.
Un vent sobtat
alleugereix el sopor estiuenc.
Una tassa de cafè
ja assaborit i un llibre.
Jo.
Un gos que es grata.
Un gat que
s'amaga de les mirades dels no gats.
Un cotxe potent
rugeix com un lleó engabiat.
Un nen plora i
els seus pares deleguen en altres la seva funció.
Uns coloms, aixequen les ales refredant cossos plens de plomes i paràsits.
Aire transparent
aquós i pesat, de color vermell volcà.
Olor a menjar
acabat de menjar.
El temps mor
lentament i es cola per les escletxes del clavegueram.
Les velles
s'aixequen ajudant-se entre elles.
La dansa
adolescent trenca la presa hormonal.
S'ignoren
no
existeixen.
Un encreuament de
camins diferents.
Cèl · lules joves
i velles, instants construïts i destruïts; soledat i vellesa, amor i passió,
olor i menjar, cultura, fred, indiferència, unió, vida, molèstia, potència, ...
Per què el sol
viu gràcies a explosions recurrents i reiterades?
Per què la lluna
és una vella adolescent amb grans?
Per què a les
tres hores ja no queden adolescents ni velles ni cotxes ni gats ni ales amb
colom?
On és el café?
I el llibre?
I jo?
No hay comentarios:
Publicar un comentario