Papallones voletegen al nostre voltant
Obrint un capítol que va néixer amb dolor ...
La roba llisca lentament unint en la seva caiguda els llavis.
Abraçada interminable de cors trencats.
Les meves mans perfilen el teu cos. Envaeixen espais i tanquen ferides.
S'alimenta la flama incombustible, i la vergonya perd la seva enèsima batalla.
El temps s'esvaeix, i els dits són fràgils plomes que acaricien les hores.
Els cossos componen un retrat sense marc, sense luxe, de pur plaer.
Es deslliguen passions amagades, nuant antics desamors.
Dono corda al mecanisme emocional, que em torna a la
joventut.
Les neurones dominades i subjugades per l'amor.
El fred gel és aigua en ebullició.
El compositor acaba la partitura sense instruments ni escenari.
Quadre pintat en absència de pinzell.
L'escriptor extravia el paper i l'arrel quadrada és ara rodona, circular i única.
Una llàgrima compartida,
que és teva i és meva ...
Papallones voletegen al nostre voltant
i tanquem els ulls ja sense por ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario