Paraules...

Només paraules ensamblades per fils invisibles, síl · labes que xiuxiuegen i s'estremeixen en els teus llavis.

S'esvaeix l'alè mentre llangueix l'última d'elles.

Melodia que vibra de caixa de música i ballarina que dóna voltes sense remei. Volteja i volteja, gràcies a corda infinita.

Fum de cigarreta que flirteja al so del ventilador que foragita aires pesats i estiuencs.

Chopen i el seu nocturn segueixen dansant,  satisfent de fragàncies romàntiques l'estada.

Tango de llavi inferior i superior que tradueixen sentiments d'elaborades emocions.

Veu de deessa i esperit indomable de país remot i multicolor.

Cigne blanc, recull amb les seves ales lletres negres perdudes en la teva ànima.

Aquestes, ja paraules, que van ser la meva balada.

Encara es commou el cor quan recordo la seva articulació.

Vents eteris de fràgil vidre ...

Només paraules que en la teva boca seran eternes ...

Paraules, més que paraules…