Superficialitat...

Les flors adornaven l'arbre mil·lenari.
De tronc fort i caràcter imperial.
Tot tipus de ocells feien els seus nius a les seves branques.
En la seva ombra s'havien refugiat amants, escriptors i pintors.

Però avui està malalt, i el seu orgull esquerdat.
Cada vegada més buit i feble.
Fulles perforades,
per insectes de tota mena, que cauen arreu.
Ferit de mort,
i de pluja àcida...

Ningú s'acosta a aquest veterà.
Abandonat, trist ...
El pintor ja no el vol al pinzell.
Els amants buscant altres ombres, més frondoses i espesses.
L'escriptor es mostra decadent.

Ningú s'adona de les seves arrels,
fortament subjectes al terreny on va néixer.
Només tu, petit pardal d'avantpassats savis, guardes la seva memòria.
Només tu, petit pardal vas conèixer, realment, el seu bell interior ...