lunes, 27 de octubre de 2014

Sueños...

Saltó de alegría el arqueólogo. Entre sus manos sucias y endurecidas, un pequeño objeto del antiguo Egipto. Por fin algo de suerte, musitó para sí mismo tras días de excavación  y la nada como acompañante. Con un pequeño pincel retiró la capa que el tiempo y el olvido habían ido acumulando. Poco a poco el objeto recobró algo de su antiguo esplendor...

Luxor –Egipto- 7:30 AM

Estaba nervioso, aficionado a la egiptología desde niño, por fin, podría visitar el valle de los reyes y reinas, el templo de Luxor y Karnak, los Colosos de Memnón. Mi compañera, amiga y amante, me sacó, bruscamente, de mis ensoñaciones -date prisa cariño, nos esperan para desayunar-. Anna, era, desde mi divorcio, el marcapasos de un corazón roto. Consiguió, que una depresión con tintes funestos se convirtiera en deseo de vivir...
Una cajita de oro con la tapa en forma de silla y con incrustaciones de piedras semi-preciosas como la amatista, el berilo, lapislázuli, ópalo, entre otros, se descubrían en cada pincelada. Unos ojos como platos, y un rictus desencajado en un rostro ennegrecido, completaron la escena que nadie pudo contemplar...

Luxor –Egipto- 8:30 AM

Recordé las fotos de mis numerosos libros con Uaset (en egipcio antiguo), o Tebas (en griego), como protagonistas de mis aventuras más oníricas; subido en un carro al frente de miles de soldados y un pueblo gritando mi nombre. “La ciudad de las cien puertas", como así la denominaba Homero, rendida ante mis pies. Esas puertas se abrían ante mis ojos, y mi asombro no tenía parangón.
De la mano de mi Nefertiti, (“bonita es la belleza de Amón”), visitamos mi mundo, aquel del que nunca debí escapar...

Valle de las Reinas –Egipto- 11.45 AM

El sol enviaba rayos que se transformaban en espadas que surgían de un cielo pesado como el Hierro. Era insoportable, 40º y ni una triste sombra donde guarecerse. A Anna, le dolía la cabeza, y a mí los pies, Ta Set Neferu "el lugar de la belleza", se convirtió para nosotros en un infierno a punto de engullirnos como deliciosos pollos asados.

La cajita ya lucía, como antaño, en la palma de su mano. La contemplaba absorto, veía su rostro en los principales noticiarios, como Howard Carter, pasaría a los anales de la egiptología. La fama le permitiría iniciar nuevas excavaciones sin límites presupuestarios. Las principales universidades se pelearían por conferencias, donde el público abarrotaría las salas.
Dos turistas con cámaras al hombro se cruzaron con él. Firmaré autógrafos por doquier, piensa, y no hace mucho caso de la cara de descomposición de los atribulados sujetos ni de dos hombres armados con fusiles de asalto AK-47.

Unos disparos, al grito de Al•lahu-àkbar, y dos hombres y una mujer yacen moribundos.
Una cajita abierta, yace hermosa y manchada de sangre brillante y fresca.

Abierta, sólo contiene polvo del desierto y sueños...

martes, 2 de septiembre de 2014

Llum d'amor

En llocs d'ombra, 
de negra foscor.

Un fil de llum blanca s'esmicola i ens protegeix.


Riu l'ésser a la vora del llit
i tremola un nen innocent.

El petit agafa fort
l’osset de peluix.
La pell s'estremeix
i llàgrimes furioses
pronostiquen el despertar.

Torna una i altra vegada, 
mil formes i mil pors 
són les disfresses.

L'ésser incansable, 
d'urpes de foc i olor de putrefacció, 
sempre alerta quan la nit s'acosta.

Espera quan la mort ens visita
 i roba l'últim alè de vida.

Un fil de llum blanca s'esmicola en llocs d'ombra i foscor.

L'ésser invisible
de por s'alimenta.

L'ésser invisible 
mor si la llum és amor ...

lunes, 1 de septiembre de 2014

Creus de vida

Un banc d'un passeig en una ciutat qualsevol.
Tres velles.
Una parella jove.
Elles parlen animadament.
Ells es mengen a petons.

Arbres mil.lenaris donen ombra als esdeveniments.
Un vent sobtat alleugereix el sopor estiuenc.
Una tassa de cafè ja assaborit i un llibre.
Jo.
Un gos que es grata.
Un gat que s'amaga de les mirades dels no gats.
Un cotxe potent rugeix com un lleó engabiat.
Un nen plora i els seus pares deleguen en altres la seva funció.
Uns coloms, aixequen les ales refredant cossos plens de plomes i paràsits.
Aire transparent aquós i pesat, de color vermell volcà.
Olor a menjar acabat de menjar.
 
El temps mor lentament i es cola per les escletxes del clavegueram.
Les velles s'aixequen ajudant-se entre elles.
La dansa adolescent trenca la presa hormonal.
S'ignoren
no existeixen.
Un encreuament de camins diferents.

Cèl · lules joves i velles, instants construïts i destruïts; soledat i vellesa, amor i passió, olor i menjar, cultura, fred, indiferència, unió, vida, molèstia, potència, ...
Per què el sol viu gràcies a explosions recurrents i reiterades?
Per què la lluna és una vella adolescent amb grans?
Per què a les tres hores ja no queden adolescents ni velles ni cotxes ni gats ni ales amb colom?

On és el café?

I el llibre?
I jo?

miércoles, 23 de julio de 2014

Cometa en el silenci i la foscor de l’amor...

Cel ple d’estels i una mirada desorientada.
Per què son puntets brillants els estels?
Ciutat de silencis, venes i arteries que irrigant vides i destins incerts.
Llums groguenques i esmorteïdes que amagant gent invisible.
Formiguers i formigues obedients que dormen en la foscor.
Vidres trencats de trencaclosques impossible.
Un camió de brossa enlaire un contenidor de desfetes humanes.
Un cotxe derrapa les seves frustracions diàries.
Un lladrucs en la distància i crits de gust en la foscor.
Un atracament i un mort.
Toll de sang i sirenes.
Finestres obertes i mirades xafarderes.
Propietàries que baixen persianes.
Un dolor insuportable i unes parpelles que volent tancar-se.
La pluja mulla l’esperança urgent de trobar-te.
Vull olorar-te per última vegada.
Assaborir l’instant del primer petó i abraçar el teu cos.

Amor meu, per què son puntets brillants els estels?

sábado, 19 de julio de 2014

Paraules...

Només paraules ensamblades per fils invisibles, síl · labes que xiuxiuegen i s'estremeixen en els teus llavis.
S'esvaeix l'alè mentre llangueix l'última d'elles.

Melodia que vibra de caixa de música i ballarina que dóna voltes sense remei. Volteja i volteja, gràcies a corda infinita.

Fum de cigarreta que flirteja al so del ventilador que foragita aires pesats i estiuencs.

Chopen i el seu nocturn segueixen dansant,  satisfent de fragàncies romàntiques l'estada.

Tango de llavi inferior i superior que tradueixen sentiments d'elaborades emocions.

Veu de deessa i esperit indomable de país remot i multicolor.

Cigne blanc, recull amb les seves ales lletres negres perdudes en la teva ànima.
Aquestes, ja paraules, que van ser la meva balada.

Encara es commou el cor quan recordo la seva articulació.
Vents eteris de fràgil vidre ...
Només paraules que en la teva boca seran eternes ...
Paraules, més que paraules…


sábado, 12 de julio de 2014

Maleducat...

Una pell com la d'altres.
Somnis i il·lusions d'un nen innocent.
Una mare i un pare que el renyen.
Una mare i un pare que discuteixen.
Por fosca d'emocions negatives que trenquen un cor pur.
Terra que tremola una música estrident.
Espant indiferent entre la gent; no va amb nosaltres!
Augmenten els crits, els cops, les onades violentes de ments malaltes.
Ulls nets de cristall infantil,  enterbolits per llàgrimes de desesperació.
Segueixen amb pas ferm i mirada rabiosa els pares.
El cor del infant batega fort, no entén el dialecte adult d'odi i rancúnia.
El temps passa per tots.
I tots passen pel costat d'un nen com un altre.
Ha crescut i el renyen; somriu indiferent.
Veus de to alt no el commouen.
Camina brut; ja normalitzat.
Sabates desgastades i forats als mitjons.
Pares prims que borden intoxicats.
Civilització egoista que aparta la vista.
Merda amb merda.
Aigua de font calenta i depurada.
Aigua mineral de nens amb més sort.
Ferida oberta en un tiroteig. La sang brolla com autobús sense parades.
Gent que corre i mira des de lluny.
Una navalla a la butxaca i cinc euros.
Una foto descolorida de família disfuncional.
Un policia parla amb un altre: “malparit, era un malparit”.
Una pell de jove ja morta, pàl·lida, esquitxada d'escopinades invisibles;
semblant a la d'altres...

jueves, 3 de julio de 2014

Teràpia de xoc


Papallones voletegen al nostre voltant 
Obrint un capítol que va néixer amb dolor ... 

La roba llisca lentament unint en la seva caiguda els llavis. 
Abraçada interminable de cors trencats. 
Les meves mans perfilen el teu cos. Envaeixen espais i tanquen ferides. 
S'alimenta la flama incombustible, i la vergonya perd la seva enèsima batalla. 
El temps s'esvaeix, i els dits són fràgils plomes que acaricien les hores. 
Els cossos componen un retrat sense marc, sense luxe, de pur plaer. 
Es deslliguen passions amagades, nuant antics desamors. 
Dono corda al mecanisme emocional, que em torna a la
joventut. 

Les neurones dominades i subjugades per l'amor. 
El fred gel és aigua en ebullició. 

El compositor acaba la partitura sense instruments ni escenari. 
Quadre pintat en absència de pinzell. 
L'escriptor extravia el paper i l'arrel quadrada és ara rodona, circular i única. 

Una llàgrima compartida, 
que és teva i és meva ... 

Papallones voletegen al nostre voltant 
i tanquem els ulls ja sense por ...