viernes, 13 de septiembre de 2019

Mai és massa...

Mai és massa, l'estimar, quan esdevé entre l'escalfor de dits enllaçats.
Mai és massa, quan els cors bategen sincronitzats i les ferides contraposades es curen sense adonar-nos.
Mai és massa tard, en el somni, si plegats ballem entre la pluja i les llàgrimes a camara lenta relliscan entre ànimes de paper de colors.
Mai és massa, l'amor, quan l'abraçada brilla en la coberta del ulls.
Mai és massa, escoltar, el so del mar quan junts escolpim de sorra l'univers de veus i polifònies profundes en el fons d'un oceà d'estels.
Mai és massa,
de tu...

miércoles, 31 de julio de 2019

Cinco minutos

Cinco minutos de inspiración fueron suficientes para enamorarme de ti.
Caminábamos al unísono entre las juntas de una acera construida entre dolor. Las huellas del tránsito en nuestra piel y alcantarillas rebosantes de cansancio y frustrado desamor.
La cascada emocional inundaba la lúgubre calle entre palabras recortadas, letra a letra, fonema a fonema, susurro a susurro, silencio a silencio, respiración a respiración. Ojos huidizos y alguna mirada furtiva, insegura y apegada a la herida y a los cortes que supuraban un ayer al que ya no queríamos ni podíamos volver.
Entre luces brillantes, músicas y gentes que no importaban, se acercó una despedida no deseada. Sin poesía, pero con un pequeño andamio donde subirnos y creer.
Morfeo nos adormeció y Eros, en uno más de sus divertidos pasatiempos, mandó a Cupido un trabajo sencillo y difícil. Habló este, pausadamente entre sollozos al principio y risas desacomplejadas después, de algo que ya sabíamos. No éramos escultores, ni poetas. No teníamos dinero para una gran mansión. Ni siquiera lo teníamos fácil. Sus risas coincidieron con una frase a modo de dardo que nunca olvidaré; “Tu mundo será maravilloso si ella está en él”. Chronos, controlo el tiempo que ya no nos pertenecía y el camino eterno se abrió paso mágicamente.

Las almas rotas, antaño afiladas y amarillentas, fueron reconstruidas a modo de “Kintsugi”, haciendo bello y fuerte lo que empezó siendo frágil. Los corazones maltrechos, fueron reparados con hilos dorados de amor, en cinco, solo cinco minutos de inspiración, suficientes para enamorarme, eternamente, de ti...

domingo, 9 de junio de 2019

TU

Saps que el teu somriure dolç em pertorba fins el punt de fer que la pell s'esborroni. Cada nit, i ja van unes quantes, t'acarono en somnis mentre el són dilueix el pensar en simples impulsos elèctrics. D'entre nuvols grisos i emocions poc recomanables la primavera va esclatar entre flors renascudes i olor d'ànima   sencilla, transparent i pura. La vida flueix per camins plens de joia i de il·lusió. El temps de les llàgrimes s'esvaeix per donar pas a un nou món on tu hi ets present. T'estimo i no es fàcil de pronunciar. T'estimo amb la pell. T'estimo mentre esmorzo. T'estimo quan ballo. T'estimo quan nedo, quan treballo. T'estimo, t'estimo, t'estimo...,

jueves, 16 de mayo de 2019

De pedra...

El temps xiuxiuejava paraules d'esperança que ella creia falses i buides. El seu cor era de pedra i ja res ni ningú podria danyar-la. El foc, antany considerable, havia donat pas a una petita flama a punt d'extingir-se per inanició. El seu cos i ment funcionaven per pura inèrcia, com el vell molí que roda per rodar. Així, de sobte, un feix de llum la va enlluernar momentàniament. Un somriure de sorpresa i una mirada dolça com la mel. Encara era. Era. Allà!

Simple sentir

Definitivament el tren es va allunyar i les vies nues em van recordar que l'amor està justament on es diposita la mirada. Res de complicat, senzill i simple. Només llavors, vaig obrir de veritat els ulls i un mig somriure es va dibuixar a la meva cara...

lunes, 8 de abril de 2019

No te amoïnis per ells, només comptem nosaltres

No te amoïnis per ells, només comptem nosaltres.

Si,  és així!
Tan si val si la foscor és més negre que mai. Si la lluna no és plena. Si el blau cel d'aquell estiu és passat i atormentat.  Si tothom en parle i ningú en sap. Si hi ha son de tant insomni. Si l'infinit és mes infinit que mai. Si el temps indiferent importa però no passa. Si és més pobre que una rata. Si és de color o descolorit. Si dona, nena, nen, o l'home. Si vesteixen d'esport o el practiquen. Si seien o s'aixequen. Si curta és la distància o llarga. Sisi, o sinó.

No te amoïnis per ells, només comptem nosaltres...

miércoles, 3 de abril de 2019

viuré

El molí de la vida segueix donant voltes entre aires que acaricien la nostra pell i vents huracanats que la desprenen. L'ànima s'alimenta d'uns i altres. Segueix vivint! Gaudeix d'aquest brusc o dolç moviment que en un altre temps recordaràs, sens dubte, amb senil enyorança.